Els estudis catalans a Perpinyà

El divendres 27 de juny a les sis de la tarda es va celebrar a Perpinyà un acte senzill i carregat de sentit i de simbolisme. Presidien d’una banda el rector de la universitat de Perpinyà-Via Domitia, Yvan Auguet, i de l’altra el Conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc-Xavier Vila. Els acompanyaven en l’obertura protocol·lària un representant del consell general i una representant de la regió Occitanie, així com el professor Joan Peytaví Deixona, director de l’Institut Franco-Català Transfronterer que exercia de mestre de cerimònies de l’acte.

Es tractava de commemorar els quaranta anys del primer títol de la llicenciatura de català d’una banda i els vint-i-cinc de l’Institut Franco-Català Transfronterer. L’acte es va desenvolupar a l’interior de la Casa dels Països Catalans, seu dels estudis i seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà.

El pinyol de l’acte va ser una conferència del professor Joan Becat que tractava de resumir aquests quaranta anys d’història i la reivindicació dels orígens més remots a partir del mateix moment de la creació de la Universitat de Perpinyà a l’inici de la dècada de 1970. En realitat es tractava de presentar de forma col·loquial el contingut del llibre del mateix Becat: Els estudis universitaris catalans a Perpinyà dels inicis a la Casa dels Països Catalans, 1971-2008, (Terra Nostra, 2025). Tot va arrencar l’any 1971 amb la creació del Centre Pluridisciplinari d’estudis Catalans (CEPEC). El Centre i les seves activitats i publicacions serien la llavor que conduiria una dècada més tard a l’aprovació de la llicenciatura gràcies a l’impuls de les entitats de la societat civil nord-catalana i amb la contribució en paral·lel del Govern d’Andorra que el 1976 crearia a Perpinyà una seu de l’Institut d’Estudis Andorrans. Fou el 1982 que s’iniciarien els estudis de la llicenciatura i el 1985, ara fa quaranta anys, la primera graduació en estudis catalans certificada per la Universitat de Perpinyà.

El llibre desenvolupa la cronologia dels successius avenços, així com els entrebancs i alguns retrocessos, de la implantació dels estudis catalans a la Universitat de Perpinyà Via Domitia. Després del CEPEC, pioner i fundacional, l’any 1982 seria la data clau tant per a la implantació del primer any de la llicenciatura en català, com per a la creació del Centre de Recerca i d’Estudis Catalans (CREC) que definirien les línies de treball que es proposaven els estudis catalans. La història interna dels passos realitzats des de 1971 fins a 1982 amb les etapes intermèdies de creació d’un títol propi, diploma, de la Universitat de Perpinyà, el Diploma Universitari d’Estudis Catalans (DUEC).

En la seva introducció Jean Becat conclou que «paral·lelament, i no sense dificultats com tot el que ha concernit els estudis catalans, s’ha anat eixamplant la Casa dels Països Catalans, fins al seu acabament el 2008. Amb aquesta estructura s’acabava un projecte universitari al servei del país i de la seva gent començat prop de quaranta anys abans, sempre en connivència i amb el suport de les entitats culturals i cíviques nord-catalanes».

El més rellevant de l’acte, des del meu punt de vista, van ser les intervencions, ben triades, dels estudiants i llicenciats que esmalten aquesta història de quaranta anys. Des de la passió, i el convenciment, d’una jove incipient estudiant de divuit anys, fins a la madura contribució de llicenciats que al llarg del temps han creat el pòsit i la constància de les possibilitats reals de vincular els estudis catalans i la possibilitat de trobar feina. Això sí, en un context difícil, però en un marc on hi ha una demanda evident. És aquest vincle amb el mercat de treball el que fa de la llicenciatura en estudis catalans de la Universitat de Perpinyà una oportunitat pragmàtica: estudiar per trobar feina és la millor manera de superar el pur testimonialisme i encaixar els estudis en una via més de sortides dels llicenciats. El context lingüístic de la Catalunya-Nord (hi havia també a l’acte l’Albert Piñeira, delegat del Govern i director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà), planteja un repte majúscul. Sovint des del combat, la resistència i la resiliència, s’ha anat obrint camí una realitat que malgrat semblar una obvietat, clarament no ho era.

Joan Peytaví es mostrava satisfet per la commemoració i desgranava els arguments de present i de futur. En aquest sentit, tant el rector com el Conseller de la Generalitat van fer intervencions serioses i compromeses en el camí de la plena consolidació i de la plena normalització i continuïtat dels estudis catalans.

Queda, naturalment, un gran camí per recórrer, especialment per transcendir el caràcter massa sovint només testimonial de la col·laboració transfronterera i convertir el compromís de les institucions, polític i financer, començant pels ajuts efectius de la Generalitat en el fonament d’un lligam cada cop més estret i reversible entre les dues bandes de la frontera. La Catalunya del sud i la Catalunya del nord massa sovint s’han donat l’esquena, com si la frontera fos un obstacle físic més que administratiu, que impedís una òsmosi permanent. Aquí ens toca més a nosaltres, els catalans del sud, que tenim la mirada girada només cap a Barcelona i poc cap a Perpinyà.

L’efectivitat de les relacions transfrontereres està a hores d’ara més avançada en el camp de les administracions locals que han entès i aprofiten totes les oportunitats de les convocatòries europees i estatals per enfortir els lligams transfronterers i garantir que el Pirineu esdevé columna vertebral més que impediment físic.

Ara tocaria avançar un pas més en la col·laboració transfronterera entre Universitats i que l’intercanvi d’alumnes, de professors, de recerques i de títols convertís en efectiu l’anomenat espai europeu d’educació superior amb títols compartits i possibilitats reversibles dotades d’un cert automatisme encara incipient. La voluntat efectiva dels equips de Govern de les Universitats de Perpinyà-Via Domitia i la Universitat de Girona s’hauria de convertir en realitats més tangibles que permetin un diàleg fructífer amb els estudis catalans de Perpinyà l’aniversari dels quals ara commemorem.

Subscriu-te per seguir llegint