El viatge compartit entre Kerouac, Augiéras i Barceló

El desconegut vessant de les arts visuals de l’escriptor estatunidenc Jack Kerouac centra La vida és un viatge interminable, l’exposició que es pot veure fins al 31 de juliol a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, i que també reuneix obres de Miquel Barceló, François Augiéras, Regine Sahmel i Roger Biosca. La mostra, que el coordinador de Les Bernardes, Robert Fàbregas, assegura que és «la més important» que ha acollit mai l’equipament, té com a fil conductor la idea que la vida és un viatge. Per aquest motiu exhibeix les diverses maneres d’entendre’l a través de l’obra dels cinc artistes molt diferents, que se serveixen de l’art per explorar la vida, el moviment, les emocions i la mirada interior. Aquesta és la segona exposició del cicle En terres salvatges, que va arrencar el gener amb Pastors d’arbres.

Coronat com el pare, al costat d’Allen Ginsberg i William S. Burroughs, de la generació beat -moviment contracultural que en la dècada dels seixanta va sacsejar els convencionalismes del món literari estatunidenc-, Jack Kerouac, va tenir una vida tan intensa com curta. Nascut el 1922 a la ciutat de Lowell, a l’estat de Massachusetts, en el si d’una família francocanadenca, Kerouac va servir a la Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i va debutar el 1950 en el món de les lletres amb The Town and the City. No obstant això, el reconeixement no li arribaria fins al 1957 amb la publicació de A la carretera, una novel·la que inclou una part autobiogràfica i es basa en les aventures que l’autor havia viscut viatjant per Mèxic i l’avui mítica Ruta 66, als Estats Units, entre 1947 i 1950. Més enllà de les lletres, però, Kerouac també va experimentar amb l’art de la pintura, en una faceta molt menys coneguda. 

A Les Bernardes s’hi poden veure, agrupades sota el títol Es tracta de pintar el viatge, la vida, una bona part de les seves obres pictòriques, propietat dels col·leccionistes suïssos Arminio i Paolo Sciolli. Aquestes formen part d’un lot que incloïa un centenar de pintures i dibuixos, a més de roba, una gravadora amb enregistraments del mateix Kerouac o una màquina d’escriure, que també es pot veure aquests dies a la casa de cultura saltenca. A tall d’anècdota, quan Arminio Sciolli es va interessar per primera vegada pel lot, li van contestar que el tenia reservat Johnny Depp. No obstant això, davant la gran crisi econòmica de 2008, el reconegut actor estatunidenc va renunciar finalment a la compra, i els dos germans es van quedar amb tots els objectes, que van acabar pagant en diversos terminis. De fet, bona part de les obres i objectes exposats són part del llegat que el mateix Kerouac va deixar, abans de morir, al seu cunyat, John Sampas, mort el 2017 als 84 anys. 

Entre les pintures, retrats i esbossos que es poden veure a Salt, destaca Truman Capote (1959), un retrat en clau de venjança que Kerouac va fer per respondre a les paraules de l’autor de A sang freda, qui l’havia criticat dient que el que feia «no és escriure, és teclejar una màquina».  L’altra joia de la mostra és The Slouch Hat (1960), un autoretrat que ret homenatge al barret que l’autor acostumava a lluir i que va acabar esdevenint icònic de la generació beat. Altres dibuixos contenen temàtiques religioses, atès que l’autor es considerava molt espiritual, i al llarg de la seva vida va mostrar molt d’interès tant pel catolicisme com pel budisme. 

La part dedicada al poeta i escriptor es completa amb fragments escrits pel mateix Kerouac, així com alguns efectes personals, escenes de Pull My Daisy (Robert Frank i Alfred Leslie, 1959), pel·lícula escrita i protagonitzat per Kerouac, l’entrevista televisiva dirigida per la crítica i traductora Fernanda Pivano i fragments dels seus escrits.

Augiéras i Barceló

Tot i comptar amb llenguatges diferents, La vida és un viatge interminable connecta Kerouac amb altres dos reconeguts artistes. A la sala Sant Jordi, a la primera planta, s’hi pot veure Viatge al Sud cap a les estrelles, amb les obres de l’escriptor i pintor francès François Augiéras (1925-1971) i el mallorquí Miquel Barceló, que connecten directament amb una idea que va més enllà de la seva definició del diccionari. Igual que Kerouac, Augiéras va deixar, a banda d’una vasta obra literària, una no menys important col·lecció de dibuixos i pintures. El fill del reconegut pianista Pierre Augiéras va néixer als Estats Units, on els seus pares s’havien instal·lat una temporada per raons professionals. Tot i això, va créixer a França, on es van traslladar quan ell tan sols comptava amb uns mesos de vida. Va debutar literàriament el 1954 amb Le Vieillard et l’Enfant, un llibre que explica la història d’un nen esclau que viu en un oasi al bell mig del desert. 

No obstant això, abans de centrar-se en les lletres, Augiéras va començar a dibuixar amb tretze anys, després d’abandonar l’escola. Més tard també provaria sort com a actor de teatre ambulant. A Les Bernardes de Salt s’hi poden veure una sèrie de dibuixos i pintures que exploren el misticisme. És precisament aquesta temàtica la que connecta en aquesta exposició l’obra d’Augiéras amb la de Kerouac, atès que ambdós van coincidir en la fascinació per l’espiritualitat oriental, i especialment en el budisme zen. De fet, l’estatunidenc va publicar el 1958 The Dharma Bums, un llibre que examina la relació de la vida a l’aire lliure, el muntanyisme o el senderisme amb la fascinació pel jazz o la poesia. El llibre, de fet, va ser una important font d’inspiració pel moviment contracultural de la dècada dels 60.

En aquest apartat també s’hi poden veure obres del pintor mallorquí Miquel Barceló, que exposa individualment per primera vegada a les comarques gironines, i que les ha cedit de manera gratuïta. L’exposició vincula Barceló i Augiéras amb un seguit d’imatges del rodatge de Los pasos dobles, el film amb el qual el director gironí Isaki Lacuesta va guanyar la seva primera Concha d’Or al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 2011. Aquest llargmetratge segueix els passos del viatge experimental pel desert de l’Àfrica, amb el qual una expedició encapçalada per Miquel Barceló es proposa trobar unes pintures ubicades en un refugi militar, seguint les indicacions que François Augiéras va deixar escrites en la seva biografia. Més enllà de la recerca del tresor en si, tant Barceló com la resta de l’expedició descobreixen en aquest territori la senzillesa i l’hospitalitat que defineix a les tribus autòctones de la zona.

Sahmel i Biosca

A la mateixa planta, però a la Sala La Lateral, s’hi pot contemplar la Natura Morta de Regine Sahmel. Per a aquesta sèrie, la fotògrafa alemanya, actualment establerta a Barcelona, va immortalitzar tota una sèrie de nínxols i tombes del cementiri de Montjuïc, a Barcelona, amb l’objectiu de documentar la idea d’aquell darrer viatge que tots els humans hem de fer quan morim. Tanmateix, Sahmel interpreta els cementiris com a espais de memòria, bellesa efímera i silenci per reflexionar sobre el dol i el pas del temps.

El recorregut expositiu de La vida és un viatge interminable finalitza a la sala La Talaia, a la segona planta, on es pot veure Retrats de Boulembou de Roger Biosca. En aquesta exposició, el fotògraf barceloní presenta una sèrie de retrats que van més enllà de la fotografia documental i que són el fruit d’una estada al poble senegalès de Boulembou. Cada retrat en blanc i negre mostra una persona amb nom i història, i és el resultat d’una trobada, d’una conversa i del vincle que l’autor hi va establir. 

Subscriu-te per seguir llegint