Barcelona posa «límits» als creuers: enderrocarà tres terminals però en construirà una de gegant

Menys terminals de creuers, però molt millor servei als creueristes i, sobretot, posant «límits» al creixement, que perdrà un 17% de capacitat. El Port de Barcelona i l’ajuntament han firmat un nou protocol per reordenar fins al 2030 l’activitat de creuers que reduirà a cinc les terminals del moll Adossat, davant les set actuals (sis d’operatives i una en construcció). El pacte es basa a enderrocar les velles A, B i C i construir una nova macro terminal C d’última generació amb capacitat per operar amb 7.000 passatgers alhora. Aquesta nova edificació serà pública i prioritzarà els barcos que facin port base (inici i/o final de ruta a Barcelona) i els petits de luxe o prèmium, per a menys de mil passatgers.

Segons el president del Port, Albert Carbonell, s’opta per serveis de més qualitat i millora del servei. Les mesures projectades per millorar la gestió dels creuers arribaran als 185 milions d’euros d’ inversió publicoprivada i inclouran intervencions per afavorir la mobilitat, com desdoblar el Pont d’Europa que porta a l’Adossat perquè els accessos siguin més fluids (90 milions) i construir un corredor urbà al front litoral destinat a transport públic, taxis, VTC, bicis i vianants.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha agraït a Carbonell l’«empatia» i facilitats per «inflexionar» l’activitat, de manera que no creixi més. Ha entès que el creixement econòmic ha d’arribar per altres vies, però posant «límits» al turisme i en concret als creuers.

Les negociacions per a l’acord bilateral han anat ràpides, tenint en compte que el febrer passat es va anunciar que l’ajuntament havia demanat formalment al Port reduir a només cinc les terminals de creuers. La iniciativa era urgent perquè formava part de compliment dels acords amb Barcelona en Comú per aprovar els pressupostos. El consistori considerava que la ciutat havia tocat sostre, després dels resultats del 2024, quan es va arribar alnou rècord de 3,65 milions de moviments de passatgers, que equival a 2,79 milions de creueristes ( amb un augment de l’1%), ja que els que comencen i acaben ruta a la ciutat es comptabilitzen dues vegades.

Amb la nova demanda municipal, l’estratègia del port local va passar a ser qualitativa, com van posar sobre la taula la necessitat de comptar amb un espai específic per als creuers de luxe per mimar aquest segment i evitar que operessin en terminals amb embarcaments i desembarcaments massius. L’acord previ del 2018 amb la llavors alcaldessa Ada Colau havia prioritzat la concentració de l’activitat al Moll Adossat, i s’havia eliminat progressivament l’activitat als molls més pròxims a la metròpolis. Però precisament els espais perduts als molls de Barcelona i d’Espanya eren per a vaixells petits i mitjansde luxe o prèmium, de manera que aquests –els més convenients per a Barcelona en termes de volum i de capacitat adquisitiva dels seus passatgers– s’han anat traslladant a l’Adossat, molt més allunyat.

El Port de Barcelona, vist el candent debat obert sobre la massificació turística a la ciutat, va accelerar el procés, avançant el calendari, de manera que només queda operativa al moll sud del World Trade Center, que es tancarà l’any vinent. També es va comprometre el 2023 a desplegar 50 iniciatives per reduir l’impacte de l’activitat.

L’error de càlcul del pacte del 2028

El vell acord adoptat amb Colau va posar fa set any un suposat límit definitiu al nombre de terminals a l’Adossat, amb un màxim de set terminals al completar-se prolongació del moll, al qual s’arriba pel Pont d’Europa. En aquests moments ja està en marxa la construcció de la que seria l’última, per al grup Royal Caribbean. La llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va creure que posava «sostre al creixement» de creueristes, tot i que a la pràctica havia eliminat miniterminals amb poc impacte de trànsit, però havia donat llum verda a macroterminals, com va explicar aquest diari.

Els Comuns es van adonar del seu error de càlcul i en la negociació dels Pressupostos municipals van aprofitar per exigir una nova reducció.